En tornar del servei, el cabell em griseja
i és tan alt el meu fill que em passa tot el front.
si tinc vista i salut, vell i tot, no em fa enveja
ningú. per te i arròs us donaria el món.

D’estudis he fugit: només el nom sé escriure,
i si vénen els hostes no em sé posar el vestit.
tot és en pau. L’abril es mor amb un somriure;
m’arriben alenades d’un lligabosc florit.

(Interpretació de Marià Manent de la lírica tradicional xinesa)