Si jo et tingués vespre i matí
sempre en ma dansa,

si jo et sabés lligat a mi
sense mudança,

¿fóra l'amor com ara és,
tan dolça i fina?

Sense l'angúnia d'un després
que l'enverina,

l'hora que fuig, tot i el renou,
seria fada,

tal com la menja que no es cou
especiada.