Què ho fa que il.luminada i oportuna,
de nit, pegues volada i ets el sol
en remolí de flor sobre el llençol,
i finestral obert a la fortuna?

¿Per què de dia, amor, ets com la lluna,
que esborra la incertesa del seu vol,
i ets missatgera als senys quan resto sol
o m'allunyo perdut entre la runa?

La lluna vol que els dies siguin nits
i el sol convé que les nits siguin dies:
mai no té fi el caliu del nostre amor.

Més enllà de l'encert i de l'error
amo la cabellera que incendies,
ondina de la ment i dels sentits.